Entrevistem el doctor Ernest Balaquer. Graduat en medicina per la Universitat de Val\u00e8ncia. S’ha dedicat a la investigaci\u00f3 cl\u00ednica (Parkinson i Alzheimer) els darrers 25 anys i actualment forma part del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya, on dirigeix \u200b\u200bla Unitat d\u2019Investigaci\u00f3 Cl\u00ednica. Ha estat investigador principal en m\u00e9s de 100 assaigs cl\u00ednics de Fase I, II, III, i avui dedicar\u00e0 part del seu temps a explicar als lectors de CatalunyaPress els darrers aven\u00e7os en la investigaci\u00f3 sobre una de les malalties m\u00e9s rellevants del nostre segle: el Alzheimer.<\/p>\n
Pregunta: \u00c9s possible revertir o aturar l’Alzheimer?<\/p>\n
Resposta: Des dels primers s\u00edmptomes fins que s’assoleix un grau de dem\u00e8ncia rellevant passen els anys suficients per intentar provar coses. Un altre tema \u00e9s que en aquests moments no tenim grans f\u00e0rmacs que estiguin autoritzats, per\u00f2 s\u00ed que tenim grans esperances en qu\u00e8 vindran que podrien aturar el proc\u00e9s i convertir la malaltia de l’Alzheimer en una malaltia cr\u00f2nica, que potser requereix un tractament, per\u00f2 evitant aquest c\u00e0stig tan impactant de la malaltia.<\/p>\n
<\/p>\n
P.: Quina \u00e9s la difer\u00e8ncia entre la dem\u00e8ncia i l’Alzheimer?<\/p>\n
R.: S\u00f3n conceptes diferents. Dem\u00e8ncia \u00e9s un concepte sindr\u00f2mic. Tothom ent\u00e9n que si una persona t\u00e9 diverses emb\u00f2lies acabar\u00e0 tenint una dem\u00e8ncia, que en aquest cas dir\u00edem vascular. \u00c9s a dir, la dem\u00e8ncia \u00e9s una etapa final de situacions diferents, tamb\u00e9 d’una malaltia d’Alzheimer que s’hagi deixat evolucionar. Quan nosaltres tractem pacients que tenen un Alzheimer inicial, podr\u00edem dir que no semblen tenir Alzheimer perqu\u00e8 no tenen dem\u00e8ncia. Tenen d\u00e8ficits de mem\u00f2ria i alguns problemes d’orientaci\u00f3, per\u00f2 poden fer la vida normal. I la idea \u00e9s que la puguin fer durant molts anys.<\/p>\n
<\/p>\n
P.: Quins creu que s\u00f3n els principals reptes que hi ha a la investigaci\u00f3 sobre l’Alzheimer? On s’hauria d’incidir?<\/p>\n
R.: Els reptes s\u00f3n de dos tipus. El primer seria el m\u00e9s evident: intentar trobar una causa o unes causes i trobar remeis que puguin resoldre aquestes causes. Aix\u00f2 seria el tractament etiol\u00f2gic o causal, la curaci\u00f3, que seria sempre el target final. Mentrestant, simult\u00e0niament, tamb\u00e9 haur\u00edem de resoldre els problemes concrets que presenten aquests pacients. Per exemple, si el pacient t\u00e9 agitaci\u00f3, si t\u00e9 deliris, si tingu\u00e9s al seu abast f\u00e0rmacs que poguessin frenar aquests s\u00edmptomes de l’Alzheimer, el pacient continuaria tenint la malaltia per\u00f2 sense estar tan agitat. Si pot dormir b\u00e9, si t\u00e9 una conducta m\u00e9s correcta canviaria al cent per cent la situaci\u00f3 familiar.<\/p>\n
Hem avaluat un f\u00e0rmac anti al\u00b7lucinatori que va anar molt b\u00e9. L’estudi va tenir un resultat positiu i el f\u00e0rmac en q\u00fcesti\u00f3 es ven als Estats Units. Aix\u00f2 ens ha passat sovint: un medicament que avaluem amb pacients d’aqu\u00ed, pels acords que hi ha, \u00e9s aprovat pels Estats Units i no a Europa. En aquest cas, \u00e9s un producte que es diu Pimavanserina, i no el tenim al nostre pa\u00eds. El f\u00e0rmac no cura l’Alzheimer, per\u00f2 \u00e9s una alternativa a l’agressivitat, els deliris o l’excitaci\u00f3 que poden perjudicar molt la vida familiar.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abUn medicament que avaluem amb pacients d’aqu\u00ed, pels acords que hi ha, \u00e9s aprovat pels Estats Units i no a Europa\u00bb<\/p>\n
<\/p>\n
P.: Repeteix molt la paraula \u00abfam\u00edlia\u00bb.<\/p>\n
R.: Jo crec que haur\u00edem de comen\u00e7ar a dir que aquesta \u00e9s una malaltia familiar. \u00c9s una malaltia social, personal, per\u00f2 \u00f2bviament familiar. Aqu\u00ed sempre hi ha un acompanyant, una persona que est\u00e0 cuidant, que est\u00e0 venint a les visites i que exerceix un paper predominant i fonamental fins i tot als assaigs cl\u00ednics, participant activament amb q\u00fcestionaris i explicant l’evoluci\u00f3 del pacient per poder detectar-ne l’estat.<\/p>\n
<\/p>\n
P.: M’ha sorpr\u00e8s que diu que aquest medicament s’ha aprovat als Estats Units i aqu\u00ed a Espanya no est\u00e0 disponible. Aix\u00f2 per qu\u00e8 passa?<\/p>\n
R.: B\u00e9, ha passat diverses vegades. No ve al cas per\u00f2 amb la malaltia de Parkinson, dos dels productes que estan autoritzats als Estats Units els hem provat aqu\u00ed. Per qu\u00e8 passa? Doncs perqu\u00e8 hi ha acords entre l’Ag\u00e8ncia Europea del Medicament i la FDA nord-americana, i compartint les dades poden donar com a resultat que un estudi \u00e9s aprovat per una ag\u00e8ncia i no per una altra. \u00c9s curi\u00f3s que un producte per a l’Alzheimer que va obtenir un resultat positiu molt modest, de baixa intensitat, la FDA nord-americana el va autoritzar i comercialitzar. En canvi, l’Ag\u00e8ncia Europea del Medicament no ho va autoritzar al\u00b7legant que la millora era baixa i que hi havia un risc elevat d’efectes secundaris. Perqu\u00e8 ho entengui la gent, medicaments provats en pacients europeus, en aquest cas de Catalunya, acaben sent autoritzats als Estats Units per\u00f2 no a Europa.<\/p>\n
<\/p>\n
P.: Aleshores, els pacients d’aqu\u00ed estan en inferioritat de condicions?<\/p>\n
R.: No vull ser alarmista, per\u00f2 jo crec que si hem provat aqu\u00ed productes als nostres pacients que els han anat b\u00e9, i que un pa\u00eds com els Estats Units els aprova, \u00e9s curi\u00f3s que aqu\u00ed no passi. Tamb\u00e9 hi ha la part econ\u00f2mica: sovint als Estats Units els preus dels medicaments s\u00f3n m\u00e9s lliures i aqu\u00ed estan m\u00e9s regulats. Per\u00f2 vaja, una cosa seria dir que un medicament \u00e9s car i que necessita unes autoritzacions determinades o un perfil, i una altra cosa \u00e9s dir que no es comercialitza aqu\u00ed en absolut.<\/p>\n
<\/p>\n
P.: Amb quanta antelaci\u00f3 es pot detectar que un pacient t\u00e9 Alzheimer?<\/p>\n
R.: Molt interessant, per\u00f2 \u00e9s que tampoc no es fa la pregunta inversa: quan diagnostiquem un pacient, quan li diem vost\u00e8 t\u00e9 el diagn\u00f2stic cl\u00ednic d’Alzheimer, segurament ja fa alguns anys que pateix la malaltia. Podr\u00edem dir entre 5 i 10 anys. Qu\u00e8 vol dir aix\u00f2? Que davant dels primers s\u00edmptomes, si posem en marxa un mecanisme diagn\u00f2stic, podr\u00edem arribar a saber que una persona fa uns anys que pateix la malaltia quan no est\u00e0 avan\u00e7ada. De moment no tenim un tractament curatiu, per\u00f2 si el tingu\u00e9ssim canviaria radicalment el model perqu\u00e8 s’hauria de diagnosticar preco\u00e7ment per poder-lo aturar. Avui dia no tenim aquest procediment. El diagn\u00f2stic \u00e9s cl\u00ednic: per test de mem\u00f2ria, per proves del cervell tipus resson\u00e0ncia magn\u00e8tica, per anal\u00edtiques, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s una bi\u00f2psia del cervell, no diu 100% que tinguis Alzheimer.<\/p>\n
<\/p>\n
P.: Ha avan\u00e7at en t\u00e8cniques que permetin un diagn\u00f2stic preco\u00e7 de la malaltia?<\/p>\n
Actualment tenim dos marcadors i han revolucionat el diagn\u00f2stic preco\u00e7 de la malaltia. Un s\u00f3n marcadors amb l\u00edquid cefaloraquidi i l’altre \u00e9s el que s’anomena el PET (tomografia per emissi\u00f3 de positrons). Hi ha un PET amiloide, de la prote\u00efna amiloide i un PET TAU, de la prote\u00efna TAU, i aquestes dues prote\u00efnes es consideren relacionades amb l’etiopatog\u00e8nia de l’Alzheimer. Si fem un PET amiloide o un PET TAU a una persona jove que li comen\u00e7a a fallar la mem\u00f2ria i \u00e9s positiu, aquesta persona, per sana que sigui, est\u00e0 en risc de desenvolupar la malaltia i per tant seria un candidat per intentar frenar-la. El mateix es pot detectar al l\u00edquid cefaloraquidi, fent una punci\u00f3 lumbar, un procediment comercialitzat i que amb uns marcadors d’amiloide et diu si aquesta persona t\u00e9 aquest factor de risc. En algunes investigacions estem utilitzant marcadors plasm\u00e0tics, a la sang, concretament de prote\u00efna TAU, i amb Gr\u00edfols tamb\u00e9 realitzem un estudi d’amiloide a la sang. Per\u00f2 no s\u00e9 si aix\u00f2 ser\u00e0 el futur. Per ara, aquests marcadors es miren al l\u00edquid cefaloraquidi.<\/p>\n
\u00abActualment tenim dos marcadors i han revolucionat el diagn\u00f2stic preco\u00e7 de la malaltia\u00bb<\/p>\n
<\/p>\n
P.: Tamb\u00e9 han estat investigant amb un f\u00e0rmac anomenat Lecanemab que ha aconseguit revertir l’aven\u00e7 de la malaltia.<\/p>\n
Per nosaltres els mab s\u00f3n anticossos monoclonals. S\u00f3n el que col\u00b7loquialment coneixem com a vacunes, per\u00f2 en aquest cas vacunes passives. Per a la vacuna de la grip, que \u00e9s activa, agafen un virus atenuat i l’injecten perqu\u00e8 el pacient desenvolupi anticossos. En aquest cas, el pacient no desenvolupa anticossos contra l’amiloide ni contra la TAU, i per tant el que es fa \u00e9s fabricar els anticossos al laboratori i despr\u00e9s s’administren al pacient. Aix\u00f2 \u00e9s el que es coneix com a vacuna passiva. Curiosament aquestes vacunes no es poden donar per boca, es fan malb\u00e9 i s’han d’injectar, com les vacunes del Covid. En el cas del Lecanemab, a l’assaig inicial s’injectava cada quinze dies. Durant m\u00e9s d’un any i mig els pacients venien a rebre aquests anticossos. Com ho han pogut resistir? A banda d’un gran esfor\u00e7 que s’hauria d’agrair a tots i totes, tamb\u00e9 per canvis cl\u00ednics que els van fer millorar. A m\u00e9s, no hi havia efectes secundaris. Podria haver-hi alguna reacci\u00f3 al\u00b7l\u00e8rgica potser al principi, per\u00f2 aquestes vacunes s\u00f3n molt espec\u00edfiques, ataquen directament les prote\u00efnes patol\u00f2giques i no afecten altres prote\u00efnes del fetge, la sang i altres components del nostre organisme.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
P.: El f\u00e0rmac estar\u00e0 disponible aviat per a tota la poblaci\u00f3?<\/p>\n
R.: Nosaltres estem participant a l’assaig del f\u00e0rmac Lecanemab des de fa m\u00e9s de 6 anys, quan vam comen\u00e7ar amb l’assaig de dues fases i el resultat va ser positiu. Ara ha sortit un resultat tamb\u00e9 positiu a l’assaig de fase III. \u00c9s un assaig anomenat Pivotal, i aquesta paraula vol dir que sobre ell pivota l’autoritzaci\u00f3. \u00c9s a dir, les companyies i les ag\u00e8ncies reguladores han arribat a un acord de com fer-ho a l’estudi perqu\u00e8, si \u00e9s positiu, en demanaran la comercialitzaci\u00f3.<\/p>\n
<\/p>\n
P.: Segons els resultats, s’ha aconseguit reduir un 27% la taxa de deteriorament cognitiu. A efectes pr\u00e0ctics, qu\u00e8 pot significar en un pacient?<\/p>\n
R.: La dada \u00e9s sorprenentment alta. Tamb\u00e9 ho dic per centrar la discussi\u00f3: els medicaments que tenim autoritzats ara per a l’Alzheimer, quatre tipus de pastilles, que tenen una efic\u00e0cia baixa, s’han autoritzat amb un lleu efecte cl\u00ednic. En aquest context, aquestes xifres de reducci\u00f3 de la progressi\u00f3 de la malaltia s\u00f3n una dada rellevant des del punt de vista de l\u2019investigador. El resultat \u00e9s positiu. He vist alguns dels meus companys que han participat a l’estudi que diuen que l’efic\u00e0cia cl\u00ednica no \u00e9s destacable, per\u00f2 aqu\u00ed crec que entrem en altres temes com el nihilisme terap\u00e8utic. \u00c9s a dir, si aqu\u00ed el titular \u00e9s ‘l’Alzheimer es cura’, doncs no, d’aquest producte no se’n pot dir, per\u00f2 si \u00e9s un aven\u00e7 important.<\/p>\n
<\/p>\n
P.: Estem a prop de trobar una cura per a l’Alzheimer?<\/p>\n
R.: Voldria ser optimista. Abans d’aquest estudi hav\u00edem estat m\u00e9s de 20 anys provant f\u00e0rmacs i no hi havia res de positiu. En aquell moment la meva resposta hauria estat m\u00e9s pessimista. Sense voler ser un ap\u00f2stol del nou medicament, penso que trenca el paradigma. Per primer cop, una ter\u00e0pia amiloide ha demostrat una efic\u00e0cia rellevant.<\/p>\n
<\/p>\n