Últimes novetats

El llistat ha estat elaborat en funció de l’activitat assistencial i l’activitat investigadora i docent dels sanitaris.

L’Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada ha elaborat un TOP 100 dels millors metges que exerceixen en hospitals de Catalunya, tant públics com privats. Un llistat per al qual s’ha tingut en compte l’activitat assistencial, investigadora i docent d’aquests sanitaris, els noms i els centres dels quals es donaran a conèixer per especialitats al llarg de 2021.

A continuació coneix alguns dels millors mèdics neuròlegs que exerceixen en aquests hospitals.

– Antonio Russi Tintoré. Epilèpsia Russi Institut, Centre Mèdic Teknon

Graduat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1972, el doctor és especialista en Neurologia i Neurofisiologia Clínica. Expert en Epilèpsia. Neuròleg del Centre antiepilèptic de Barcelona (1978-1986). Membre de la Societat Catalana de Neurologia, de la Societat Catalana de Neurofisiologia Clínica, de la Societat Espanyola d’Electroencefalografia i Neurofisiologia Clínica, de la Societat Espanyola de Neurologia, de la Lliga Espanyola contra l’Epilèpsia, i de la American EpilepsySociety. Des de 1987 treballa en el diagnòstic i tractament de pacients amb epilèpsies difícils de qualsevol edat incloent Cirurgia d’Epilèpsia conjuntament amb el neurocirujano Dr. Oliver. Ha estat investigador clínic de nous fàrmacs antiepilèptics. Ha ocupat càrrecs de Secretari i President de la Lliga Espanyola contra l’Epilèpsia i President del Buró Espanyol contra l’Epilèpsia. Ha participat en l’organització de diversos congressos i conferències internacionals com 5th EuropeanCongress on Epileptology (Madrid 2002), 6th EuropeanCongress on Epileptology (Viena 2004). Recentment ha estat nomenat Co-Chair del 32nd International Epilepsy Congress (Barcelona, 2017) i és actualment el director de l’Epilèpsia Russi Institut, director de la Unitat d’Epilèpsia del Servei d’Electroencefalografia de l’Hospital Quirón Teknon i director de l’Institut de Neurologia i Neurocirurgia de Barcelona.

– Hari Bhathal. Centre Mèdic Teknon

El doctor Bhathal és un reconegut especialista en Neurologia Adulta i Neurologia infantil, amb una àmplia experiència en la prevenció i tractament de l’epilèpsia. Expert en epilèpsia, cefalea, dolor neuropàtic, malalties degeneratives del sistema nerviós, ictus, tumors de columna, etc. Entre la seva formació destaquen diversos estudis d’especialització en diferents àrees de la Neurologia, així com un Fellow sobre Epilèpsia en el Montréal Neurological Institute (el Canadà). Al llarg de la seva excel·lent trajectòria professional el Dr. Bhathal ha ocupat llocs de responsabilitat en prestigiosos centres mèdics i hospitalaris. Actualment, el doctor és neuròleg referent de Psiquiatek i forma part de la Unitat d’Epilèpsia de Neurocenter Barcelona en el Centre Mèdic Teknon. A més, el doctor ha participat en nombrosos congressos i conferències sobre epilèpsia. Delegat Internacional de F.E.D.E. (Federació Espanyola D’associacions contra l’Epilèpsia) que és el capítol espanyol de l’IBE (International Bureau for Epilepsy).

– Antonio Martinez Yélamos. Hospital Universitari de Bellvitge

El doctor Martinez es va llicenciar en Medicina i Cirurgia en la Universitat de Barcelona, amb l’especialitat de Neurologia (1995-1998) a l’Hospital Universitari de Bellvitge. Martinez-Yélamos va obtenir el premi extraordinari de Doctorat Universitat de Barcelona el 2006 i es va treure el màster en Direcció d’Institucions Sanitàries en la UAB l’any 2010. Actualment és el cap de servei de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

D’esq. a dta., de dalt a baix: els doctors Antonio Russi, Hari Bhathal, Antonio Martínez, Raquel Sánchez-Valle, José Álvarez, Joan *Izquierdo, Angels Bayés, Ernest Balaguer, Natalia Pérez de l’Óssa i Jaume Campistol.

– Raquel Sánchez-Valle. Hospital Clínic de Barcelona

La doctora Sánchez-Valle va estudiar Medicina a Santiago perquè tenia clar que volia ser neuròloga. Una vegada llicenciada, va triar l’Hospital Clínic de Barcelona per a fer la residència, on es va especialitzar en malalties neurodegeneratives. El Clínic és un hospital referent en el camp del seu interès. Actualment, la doctora Sánchez-Valle dirigeix el servei de neurologia del mateix hospital i lidera el grup científic sobre trastorns cognitius de (Idibaps) IDIBAPS, amb múltiples línies de recerca obertes.

– Jose Álvarez Sabin. Hospital Quirónsalud Barcelona i Hospital Vall d’Hebron

El doctor Álvarez és el cap de Servei de Neurologia de l’Hospital Vall d’Hebron i és professor titular de Neurologia en la UAB. Va ser president de la Comissió de Malalties Neurològiques i Mentals de la Subdirecció General de Recerca Sanitària del ISC-III (2004-2007), coordinador adjunt de l’àrea de Medicina Clínica de la ANEP (2007) i del Grup d’Estudi de les Malalties Cerebrovasculars de la SEN (2004-2008), membre del Comitè Tècnic de Redacció de l’Estratègia en Ictus del SNS (2008), redactor del Pla d’Atenció Sanitària al Ictus (*SEN) i del Document marc del Pla d’Atenció a la Malaltia Vascular Cerebral i sóc membre de la seva Comissió Permanent (Servei Català de Salut). Álvarez ha estat coordinador del grup de treball «Malalt amb ictus» i dels protocols. Ha dirigit 61 cursos de doctorat (UAB) i 38 tesis doctorals. Ha obtingut 22 beques del Fons de Recerca Sanitària, Societats Científiques, fundacions i Institucions. És autor de més de 300 articles en revistes científiques indexades (FI & gt; 1.600) i editor de 18 llibres científics. Investigador principal de 47 assajos clínics internacionals. Participa en 20 línies de recerca en biomarcadores i farmacogenética en ictus, genètica en la migranya i en l’ELA, entre altres. Entre els premis obtinguts, destaquen els següents: innovació i excel·lència en Gestió Clínica (2003), a les millors pràctiques clíniques (Direcció General de l’Agència de Qualitat del SNS, 2008), a la trajectòria científica en ictus (SEN, 2011) i a la millor trajectòria professional i acadèmica («E. Bertran Rubio», 2013).

– Joan Izquierdo. Hospital Universitari General de Catalunya

El doctor izquierdo és el cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya. Esquerre es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1996 amb l’especialitat en Neurologia l’any 2002. Doctor en Medicina per la Universitat Internacional de Catalunya l’any 2017. El doctor és membre de la societat Catalana de Neurologia havent pertangut a la Junta Directiva amb el càrrec de Secretari. És membre de la Societat Espanyola de Neurologia, professor associat de la Universitat Internacional de Catalunya, havent impartit classes en les facultats d’Infermeria, Fisioteràpia i Medicina durant més de deu anys, així com en diversos cursos de postgrau i autor de nombroses presentacions en forma d’articles científics, comunicacions orals a congressos incloent el Congrés Mundial de Neurologia. El doctor acumula més de 20 anys d’experiència en el diagnòstic i tractament de malalties neurològiques. És neuròleg de l’Hospital Universitari General de Catalunya des de fa 16 anys havent estat membre (pertangut a) DE la Comissió de Recerca, Comitè d’Ètica Assistencial i actualment com a president Electo de la Junta Facultativa.

– Angels Bayés. Centre Mèdic Teknon

Neuròloga i directora de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment de Centre Mèdic Teknon. La doctora Bayés és especialista en neurologia amb més de 25 anys d’experiència, ha centrat la seva activitat professional en el tractament i estudi de la Malaltia del Parkinson, la malaltia de l’Alzheimer i la Demència de cossos de Lewy. Bayés és col·laboradora amb l’Associació Catalana per el Parkinson (ACAP) i la Federació Espanyola per al Parkinson des de 1990, impulsora de l’aplicació de les Teràpies Complementàries en Parkinson des de 1990 i cofundadora i presidenta de l’Associació Espanyola de Pacients amb tics i síndrome de Tourette. Compagina la seva professió amb la docència i la recerca, sent autora de diversos llibres de divulgació sobre el Parkinson.

– Ernest Balaguer. Hospital Universitari General de Catalunya

El doctor Balaguer és neuròleg, director de la Unitat d’investigació (e Recerca) Clínica (UDIC) de l’Hospital Universitari General de Catalunya. Va iniciar la carrera de medicina amb 16 anys en la Universitat de València, on (en la qual) es va llicenciar amb 22 anys en 1982. MIR DE NEUROLOGIA (, quedant el) número 384 d’un total de 23.000. Va realitzar la seva residència en neurologia a l’Hospital de la Mar (UAB). Posteriorment va ser metge adjunt a l’Hospital Clínic i a l’Hospital de Dénia. Expert en l’avaluació d’assajos clínics, ha estat secretari i president del CEIC de l’Hospital Universitari General de Catalunya. Ha fet múltiples treballs, comunicacions i publicacions científiques nacionals i internacionals relacionades amb la malaltia de Parkinson. És membre també de diferents societats científiques com la Movement Disorders Society, la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) i el Grup de Trastorns del Moviment (GTM) de la SEN.

– Natalia Perez de l’Óssa . Hospital Germans Trias i Pujol

Médica adjunta especialista en Neurologia per l’Hospital Germans Trias, dedicada al camp de la patologia neurovascular. És la coordinadora de la Unitat de Ictus de l’Hospital Germans Trias i Pujol, acreditada per la Societat Espanyola de Neurologia. En la seva formació post-especialització va disposar d’un contracte de recerca de l’Institut de Salut Carles III entre 2007 i 2009 que li va permetre aprofundir en el camp de la recerca clínica i traslacional i completar la seva formació mitjançant estades externes el Laboratori de recerca en Neurociències de l’Hospital Clínic de Santiago de Compostel·la i en el Royal Melbourne Hospital d’Austràlia. Doctorada en 2013. Entre les seves principals línies d’interès destaca el tractament del ictus en fase aguda, el diagnòstic mitjançant tècniques de neuroimagen multimodal i neurosonología, i especialment l’organització prehospitalària en el tractament del ictus, perseguint la millora de la qualitat assistencial i la reducció dels temps fins al tractament del ictus. En aquest sentit, col·labora amb el Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral i amb el Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya, i és membre de la comissió de Teleictus de Catalunya. Des de l’any 2011 lidera un projecte basat en el desenvolupament i implementació de l’escala RACE, escala clínica prehospitalària per a identificar als pacients amb sospita d’oclusió de gran got cerebral candidats a tractament endovascular. Actualment codirigeix l’estudi RACECAT que té com a objectiu estudiar els circuits de trasllat òptims per als pacients amb ictus greu i sospita d’oclusió de gran got. Com a docent, codirigeix un curs formatiu en línia sobre ictus i formació en l’avaluació de l’escala RACE i participa com a professor col·laborador en la unitat docent Germans Trias i Pujol de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat més de mig centenar d’articles originals en l’àmbit de la patologia vascular cerebral, ha participat en congressos i ponències internacionals i ha rebut finançament públic com a investigadora principal en diversos projectes en relació amb l’organització prehospitalària i el Codi Ictus. És membre de la xarxa de recerca de malalties cerebrovasculars finançada per l’Institut de Salut Carles III (INVICTUS).

– Jaume Campistol Plana. Hospital Sant Joan de Déu

Campistol es va llicenciar en Medicina i Cirurgía amb l’especialitat en Medicina Pediàtrica. El doctor va obtenir el reconeixement d’experiència en Neuropediatria de la AEP i la SEN. És especialista en neuropediatria, malalties neurometabólicas, neurologia neonatal i epilèpsia. Quant a la seva activitat científica, és coordinador de l’Àrea de Recerca en malalties neurològiques minoritárias de base genètica en l’àmbit pediàtric del Insitut de Recerca Hospital Sant Joan de Déu i imparteix com a director del màster en Neurologia Pediàtrica de la Universitat de Barcelona i professor agregat de Pediatria en la Universitat de Barcelona des de l’any 2008.

El Hospital Universitari General de Catalunya, a través de la Unidad de Investigación Clínica (UDIC), ha incluido al primer paciente del mundo en un ensayo clínico de fase I en enfermedad de Alzheimer llamado Brainshuttle AD, código BP42155, de Roche. En el estudio se evalúa la seguridad y tolerancia a diferentes dosis de un anticuerpo monoclonal antiamiloide (gantenerumab) con un módulo que actúa a modo de lanzadera que permite atravesar la barrera hematoencefálica y liberarlo en el cerebro.

Esto podría mejorar la eficacia y seguridad en esta línea de productos que se están evaluando para tratar de modificar la evolución progresiva de la enfermedad de Alzheimer prodrómica o de leve a moderada. En la primera parte del estudio se administra una dosis del fármaco (RO7126209) o placebo por infusión intravenosa para obtener todas las variables de seguridad.

El Hospital Universitari General de Catalunya, centro de referencia internacional en estudios de Alzheimer liderado por el Dr. Ernest Balaguer, neurólogo y director de investigación, ha participado desde el inicio como asesor y la denominación del ensayo fue asignada por este hospital tras un debate entre los diferentes centros investigadores participantes. El significado es lanzadera cerebral en enfermedad de Alzheimer.

El tratamiento se llevó a cabo con la colaboración de todos los profesionales de la unidad de ensayos (neurólogos, enfermeras, coordinadoras) y de los profesionales de la Unidad de Cuidados Intensivos del Hospital (médicos intensivistas, enfermería y auxiliares clínicas).

Uno de los principales obstáculos en el desarrollo de nuevos tratamientos es su capacidad para atravesar la barrera hematoencefálica y llegar al cerebro (ya que debido al gran tamaño), a diferencia de los fármacos utilizados en estas terapias hasta la fecha (sólo llega una pequeña cantidad del fármaco administrado). Brain Shuttle es un proyecto innovador que propone una solución a la dificultad de acceso de los fármacos al interior del sistema nervioso central. Se trata de una tecnología desarrollada por Roche para aumentar la penetración de moléculas grandes, como los anticuerpos, en el cerebro.

El acceso de moléculas grandes al cerebro está restringido por la barrera hematoencefálica (BBB), un guardián entre la sangre y el tejido cerebral que filtra cuidadosamente qué moléculas pueden ingresar al cerebro. Al utilizar la plataforma de ingeniería de anticuerpos de Roche, se crean anticuerpos que pueden cruzar la barrera hematoencefálica uniéndose a uno de los receptores de proteínas ubicados en su superficie. La tecnología denominada «lanzadera cerebral» podría transportar potencialmente todo tipo de moléculas terapéuticas al cerebro, independientemente de su capacidad intrínseca para cruzar la barrera hematoencefálica

Compartir:
Compartir:

L’Hospital Universitari General de Catalunya, a través de la Unitat d’Investigació Clínica (UDIC), ha inclòs a el primer pacient de el món en un assaig clínic de fase I en malaltia d’Alzheimer anomenat Brainshuttle AD, codi BP42155, de Roche. En l’estudi s’avalua la seguretat i tolerància a diferents dosis d’un anticòs monoclonal antiamiloide (gantenerumab) amb un mòdul que actua a manera de llançadora que permet travessar la barrera hematoencefàlica i alliberar al cervell.

Això podria millorar l’eficàcia i seguretat en aquesta línia de productes que s’estan avaluant per intentar modificar l’evolució progressiva de la malaltia d’Alzheimer prodròmica o de lleu a moderada. A la primera part de l’estudi s’administra una dosi de el fàrmac (RO7126209) o placebo per infusió intravenosa per obtenir totes les variables de seguretat.

L’Hospital Universitari General de Catalunya, centre de referència internacional en estudis d’Alzheimer liderat pel Dr. Ernest Balaguer, neuròleg i director d’investigació, ha participat des de l’inici com a assessor i la denominació de l’assaig va ser assignada per aquest hospital després d’un debat entre els diferents centres investigadors participants. El significat és llançadora cerebral en malaltia d’Alzheimer.
El tractament es va dur a terme amb la col·laboració de tots els professionals de la unitat d’assajos (neuròlegs, infermeres, coordinadores) i dels professionals de la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital (metges intensivistes, infermeria i auxiliars clíniques).

Un dels principals obstacles en el desenvolupament de nous tractaments és la seva capacitat per travessar la barrera hematoencefàlica i arribar a el cervell (ja que a causa de la gran grandària), a diferència dels fàrmacs utilitzats en aquestes teràpies fins a la data (només arriba una petita quantitat de l’fàrmac administrat). Brain Shuttle és un projecte innovador que proposa una solució a la dificultat d’accés dels fàrmacs a l’interior de el sistema nerviós central. Es tracta d’una tecnologia desenvolupada per Roche per augmentar la penetració de molècules grans, com els anticossos, en el cervell.

L’accés de molècules grans al cervell està restringit per la barrera hematoencefàlica (BBB), un guardià entre la sang i el teixit cerebral filtrant acuradament quines molècules poden ingressar a el cervell. A l’utilitzar la plataforma d’enginyeria d’anticossos de Roche, es creen anticossos que poden creuar la barrera hematoencefàlica unint-se a un dels receptors de proteïnes situats a la superfície. La tecnologia anomenada “llançadora cerebral” podria transportar potencialment tot tipus de molècules terapèutiques al cervell, independentment de la seva capacitat intrínseca per creuar la barrera hematoencefàlica.

Compartir:

L’Hospital Universitari General de Catalunya, que va ser el primer centre d’Espanya activat per a l’assaig de fase I en Parkinson (REASON) amb el qual es pretén modificar la progressió natural de la malaltia, continua incloent nous pacients, després d’haver estat el que va incloure a el primer pacient a Espanya.
La investigació consisteix en la administrar mitjançant injecció per via intratecal -espai ple de líquid entre les capes primes de teixits que cobreixen el cervell i la medul·la espinal d’una dosi d’un oligonucleòtid antisentit, que evita el senyal que activa un gen anomenat LRRK2, conegut com “la mutació basca” o parkina 8, amb la idea d’inhibir la formació de la proteïna alfa-sinucleïna.

La malaltia de Parkinson, un trastorn neurodegeneratiu de causa desconeguda, que produeix tremolor de repòs, lentitud de moviments i rigidesa, s’origina per un dèficit de dopamina a nivell dels ganglis basals i es caracteritza per la presència d’aquesta proteïna anòmala que és la alfa-sinucleïna.

L’objectiu principal d’aquest estudi és avaluar la seguretat i la tolerabilitat de dosis úniques i múltiples de BIIB094 a participants amb malaltia de Parkinson. L’objectiu secundari és avaluar el perfil farmacocinètic (PK) de BIIB094. L’estudi està obert per a pacients amb malaltia de Parkinson amb presència verificada o absència de mutacions en el gen de la cinasa 2 repetida rica en leucina (LRRK2), però també per a pacients sense qualsevol mutació genètica verificada relacionada amb la malaltia ja que es postula que aquest gen també estarà sobre expressat en tots els pacients amb Parkinson i no només els mutant LRRK2. En aquests últims pacients s’evitaria la progressió de la malaltia mentre que en els primers es podria arribar a evitar.

Per Ernest Balaguer, director d’investigació de l’HUGC i responsable de la Unitat d’Investigació Clínica (UDIC) es tracta d’un enfocament molt innovador per intentar modificar l’evolució natural de l’parkinson, tant per a pacients que tenen aquesta “mutació basca” com per als que no la tenen, i podria evitar la progressió de la malaltia

A l’Hospital Universitari General de Catalunya es desenvolupen diverses línies d’investigació a través de la UDIC, liderada pel Dr. Ernest Balaguer. Cal destacar que tots els medicaments anti-Parkinson autoritzats en els últims 20 anys han estat avaluat.

Compartir:
Parkinson REASON UDIC

L’objectiu principal d’aquest estudi és avaluar la seguretat i la tolerabilitat de dosis úniques i múltiples de BIIB094 a participants amb malaltia de Parkinson.

L’Hospital Universitari General de Catalunya és el primer centre d’Espanya que ha estat activat per a un nou i particular assaig de fase I a la malatia de Parkinson (REASON) amb la intenció de cercar la cura de la malaltia. L’assaig, que ja s’ha iniciat als Estats Units, consisteix en l’administració mitjançant la injecció per via intratecal -espai ple de líquid entre les fines capes de teixits que envolten el cervell i la mèdul.la espinal- d’una dosi d’un oligonucleòtic antisentit, que evita el senyal que activa un gen anomenat LRRK2, conegut com “la mutació vasca” o Parkina 8, amb la idea d’inhibir la formació de la proteïna alfa-sinucleïna.

La malaltia de Parkinson, un trastorn neurodegeneratiu de causa desconeguda, que produeix tremolor de repòs, lentitud de moviments i rigidesa, s’origina per un dèficit de dopamina a nivell dels ganglis basals i es caracteritza per la presència d’aquesta proteïna anòmala que és la alfa-sinucleïna.

Es tracta d’un experiment brillant per a modificar l’evolució natural del parkinson.

L’objectiu principal d’aquest estudi és avaluar la seguretat i la tolerabilitat de dosis úniques i diverses de BIIB094 que participen amb malaltia de Parkinson. L’objectiu secundari és avaluar el perfil farmacocinètic (PK) de BIIB094. L’estudi està obert per a participants amb malaltia de Parkinson i amb una presència, verificada o no, de mutacions en el gen de la quinasa 2 rica-repetida en leucina (LRRK2), però també per als pacients sense cap mena de mutació genètica verificada relacionada amb aquesta malaltia, doncs s’ha relacionat una sobre-expressió d’aquest gen en tots els pacients amb Parkinson i no solament amb els mutants LRRK2. En aquests últims pacients s’evitaria la progressió de la malaltia mentre que els primers pacients podrien arribar a evitar-la.

Per a Ernest Balaguer, director d’investigació de l’HUGC i responsable de la Unitat d’Investigació Clínica (UDIC) es tracta d’un “experiment brillant per a modificar l’evolució natural del parkinson, tant per als pacients que tenen aquesta“ mutació vasca ”com per als que no la tenen, i podria evitar la progressió de la malaltia “. En www.clinicaltrials.gov ja apareix l’assaig clínic i en breu apareixerà l’Hospital Universitari General de Catalunya, així com al cercador d’assaigs de la Fundació Michel J Fox.

A l’Hospital s’estan desenvolupant diverses línies d’investigació a través de la UDIC, cobertes pel doctor Ernest Balaguer. S’ha de destacar que, d’els últims set medicaments anti-Parkinson que han sortit al mercat a Espanya, tots ells han estat evaluats a l’Hospital General, ja que té una gran experiència en aquests fàrmacs.

MÉS INFO

Compartir:

Hem aconseguit liderar al desembre 2019 la inclusió de pacients a nivell internacional en l’assaig amb apomorfina sublingual i bloquejos motors en Parkinson.

També liderem a nivell nacional la inclusió de pacients en l’assaig Clarity AD (anticòs monclonal antiamiloide en Alzheimer inical)

Finalment, en l’assaig Graduate (anticòs monoclonal subcutani en Alzheimer) som el segon centre reclutador del nostre país.

Compartir:

 

El 22/10/19 Biogen va anunciar el resultat positiu del seu assaig clínic EMERGEIX (en el qual ha participat la UDIC) que ha avaluat Aducanumab (un anticòs monoclonal anti-alfa sinucleïna) en Alzheimer inicial. S’ha demostrat eficaç en l’alentiment del deteriorament cognitiu (mesurat amb les escales CDR-SB, MMSE, ADAS-cog i ADCS-ADL) i una reducció en la càrrega amiloide detectada en el PET (de gairebé un 80%). Els efectes secundaris més freqüents van ser edema cerebral (asimptomàtic i transitori en general, detectat en la RM cerebral) i cefalea. Aquestes dades suposen un suport de la hipòtesi amiloide en aquesta malaltia i un canvi del seu paradigma diagnòstic i terapèutic.

Compartir:
Page 1 of 21 2
Compartir:

No dude en llamarnos 1-+34 935 656 000