Cada any es diagnostiquen 40.000 nous casos a Espanya, el 35% es poden atribuir a 9 factors relacionats amb hàbits de vida saludables.
L’Hospital Universitari General de Catalunya analitza en dues proteïnes i un bacteri de les genives l’origen i la cura d’aquesta demència a través de múltiples estudis.
Com cada tarda d’aquest agost de ressaca olímpica, José va agafar la gorra i va sortir a caminar. Però als vint minuts no sabia on era. Aquest dia va tenir sort, Ramon, el ramader, el va veure desorientat i el va pujar al tractor per acompanyar-lo a casa. Josep, que no el va reconèixer, li anava indicant el camí: «Vostè, seguiu pel passeig de Gràcia tot recte cap amunt». I Ramon li deia: «Què no veu les vaques, això no és Barcelona». La família de José encara riu quan recorda l’anècdota.
No hi ha millor manera de recordar als que ja no estan de fer-ho amb humor, tot i que viure una malaltia com l’Alzheimer deixa esquerdes fins a cors forjats amb acer. Ho expliquen els protagonistes de la nova campanya de la Fundació ACE, els cuidadors, que es presenta avui amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer.D
«Al principi només eren petits oblits, fins que un dia vas ser incapaç de tornar a casa només. Van dir que tenies Alzheimer .. A poc a poc et vas oblidar de la recepta dels millors canelons de la història, de les teves filles, de l’amor de la teva vida i de tu », diu la campanya« Regala Memòria », que reivindica que darrere de cada malalt, hi ha moltes persones que lluiten contra l’oblit. Com el doctor Ernest Balaguer, que lidera la Unitat d’Investigació Clínica (UDIC) de l’Hospital Universitari General de Catalunya, especialitzat en la valoració de biomarcadors i diagnòstic precoç de l’Alzheimer i altres demències.
Tot i que s’ha avançat en el diagnòstic precoç i hi ha dianes a les quals disparar, encara no es coneix la causa de la malaltia i amb prou feines s’ha progressat en el desenvolupament de nous tractaments. Per ara, els fàrmacs disponibles aconsegueixen millores simptomàtiques en l’evolució de la malaltia, que afecta ja a 40 milions de persones al món, a 800.000 a Espanya. Amb l’esperança de vida en augment, si no es troba un tractament el nombre afectats creixerà de forma exponencial en els propers anys i podria arribar als 100 milions de malalts en 2050.
Noves hipòtesis terapèutiques
La bona notícia i és millor veure el got mig ple, és que s’està disparant a moltes dianes. D’una banda, gràcies a un diagnòstic precoç, «es poden aplicar tractaments en fases més primerenques i obtenir millors resultats» aplaudeix el doctor Balaguer. De l’altra, «s’està treballant en noves hipòtesis terapèutiques».
L’Hospital Universitari General de Catalunya, el primer centre reclutador de pacients en diversos assaigs clínics d’Espanya, participa en tres tipus d’estudis. El primer tipus pretén millorar la pèrdua de memòria amb fàrmacs neuro moduladors (hi ha un assaig amb Boehringer en fase II i un altre amb Heptares, en fase I).
El segon tipus podria curar la malaltia si la hipòtesi amb què treballa és positiva, inhibir la formació d’una proteïna, la amiloide, que podria estar implicada en el desenvolupament de la malaltia. L’equip del doctor Balaguer té tres teràpies en aquesta direcció. Una per inhibir la formació d’amiloide (amb Lilly i Eisai). Una altra, amb anticossos, que busca destruir aquesta proteïna (amb Roche i Eisai). I la tercera, que porta a terme juntament amb la Fundació ACE, es tracta del projecte AMBAR de Grífols, que redueix la amiloide cerebral i millora el rendiment cognitiu, mitjançant un procediment que s’anomena plasmafèresi i el recanvi plasmàtic d’albúmina i / o inmunoglubinas . Aquesta teràpia ha mostrat resultats positius en pacients amb la malaltia en fase moderada. Està ja en fase III, «amb la qual es vol verificar o descartar la hipòtesi que aquesta proteïna desenvolupa la malaltia», precisa el director d’investigació de l’hospital.
Un bacteri de les genives
L’GAIN és un altre assaig en fase III que treballa sobre la teoria de que el bacteri P. gingivalis, associada a una malaltia de les genives, podria infectar el cervell i causar Alzheimer. Analitza si es pot aturar la malaltia reduint el dany que els bacteris s’hagin pogut causar al cervell. Hi ha un altre assaig que dispara contra una altra proteïna, la tau, que altera una de les seqüències de l’ADN, provoca inestabilitat genòmica en les neurones i, en darrer terme, la seva degeneració i la seva mort. La TAU es dissemina per tot el cervell en un malalt d’Alzheimer. L’objectiu de l’assaig és bloquejar la proteïna.
El 99% dels casos són esporàdics. «La malaltia apareix per una interacció entre una predisposició genètica i factors ambientals com el nostre estil de vida», diu el doctor Juan Fortea, Coordinador del Grup d’Estudi de Conducta i Demència de la Societat Espanyola de Neurologia. Uns hàbits saludables podrien prevenir el 35% dels casos d’Alzheimer.
50% dels casos es poden atribuir a 9 factors modificables: diabetis, hipertensió, obesitat, tabaquisme, sedentarisme, depressió, aïllament social i inactivitat cognitiva.
80% Dels casos lleus estan sense diagnosticar i entre el 30 i 40% dels casos totals
Publicat a la RAZÓN.ES
